LAPORTA: GAME OVER

Alguns aficionats del Barça m'han comentat alguna vegada que el president Joan Laporta és el millor de tota la història. Jo sempre he discrepat profundament d'aquesta afirmació. Però, en fi, el temps posarà a tots al seu lloc i més quan veus quin és el 'modus operandi' d'aquesta persona. No es pot negar que l'equip ha guanyat títols i que juguen com els àngels. Però, voler aprofitar-se del club, per aquí no paso.

Queden pocs mesos perquè es celebrin els comicis a la presidència del Barça. Laporta vol un candidat proper a ell, i si els seus companys de Junta Directiva no el recolzen, no patiu, el segon 'Barçagate' pot estar a punt de nèixer. Sobre el primer, mica en mica es van coneixent detalls. Però, el que és intolerable és que el club investigui a quatre vicepresidents amb la única voluntat de buscar draps bruts per fer-los públics en qualsevol moment i d'aquesta manera, desprestigiar la persona en qüestió.

En aquest sentit, no hi ha pitjor acció que voler destruir als altres. I això és exactament el que ha volgut fer Joan Laporta. És curiós perquè volia fer-nos creure que no sabia absolutament res. Però, afortunadament, hi ha molta gent que no es deixa embolicar i diu les coses com són. Per tant, gràcies a 'El Periódico de Catalunya' per descobrir aquesta informació i donar-la a conèixer.

A tot això, s'ha aixecat una petita catifa i el més lamentable és que ningú ha dimitit. El càrrec és el més important. I, evidentment, la resta és igual. Amb aquest context, i sabent que tenim uns dirigents que només busquen el seu èxit personal, m'encantaria que els socis del FC Barcelona fessin una reflexió profunda i sobretot, no oblidessin l'afer que s'ha descobert aquests dies. En definitiva, tornar a votar a les eleccions a un candidat continuista no seria la millor opció de futur.

AQUEST ANY TAMBÉ!

Feia dies que no publicava un escrit al bloc. Tinc molts articles que es troben a la carpeta dels esborranys, però vull esperar al moment adient per desvelar el seu contigut. A més a més, degut a la feina a la ràdio (ONA FM) no he tingut gaire temps per poder dedicar aquest espai web. Espero que en els propers mesos, això canviï.

A tot això, avui m'adreço a tots vosaltres per explicar-vos que començo una nova etapa professional. A partir de dilluns dia 7 de setembre, treballaré al programa 'La Porteria' a Barcelona Televisió dirigit pel gran Pitu Abril. Per tant, nova temporada plena de ganes i molta il.lusió.

Per acabar, vull dir-vos que escric aquest post amb la voluntat de donar a conèixer aquest espai televisiu. Si us agrada el futbol, les tertúlies i una molt bona companyia...no dubteu a sintonitzar Barcelona Televisió. De tot cor us dic que tant de bo molts de vosaltres podeu veure aquest programa. Per tant, cada dilluns, dimarts i dimecres als voltants de la mitjanit podreu gaudir de l'esport rei a 'La Porteria'.

AMOR, GRESCA I ROCK'N'ROLL

Passen uns minuts de dos quarts d'onze de la nit. Ja em sopat, i per no arribar tard decidim agafar el metro per anar cap a Cornellà. Allà ens espera de ben segur una bona gresca. A un dels parcs d'aquesta localitat (no recordo el nom, perdoneu la meva ignorància) es va celebrar divendres un concert a l'aire lliure. Sens dubte, la música va estar força bé. Però, sobretot, la companyia va ser immillorable.

Després d'una setmana molt enfeinat amb la ràdio (ONA FM), vaig decidir que una mica de rock català no em faria pas mal. I, així va ser. Amb gent de Sant Just, de Mallorca i de l'Hospitalet, vàrem poder disfrutar del grup "Manel". El concert va ser tot un 'show': música, humor, disbauxa...En definitiva, una nit d'estiu que va estar a l'alçada de les circumstàncies. Per acabar d'arrodonir la nit, vàrem acabar a una petita discoteca. 8 euros d'entrada més consumició. No m'ho vaig pensar dues vegades...Finalment, amb la calor del local i la sessió dirigida per 'DJ OLF', tot plegat, va provocar que m'enamorés bojament de la lluna.

LA MEVA OBSESSIÓ: EL SEXE

Aquesta és la meva història. No desitjo que m'entengueu, només que respecteu la meva decisió. La veritat és que he patit molt i ara per ara, he aconseguit una mica de pau. Per tant, m'és absolutament igual si em recolzeu o no. Estic tant tranquil....Sens dubte, i ara que veig la meva aventura amb perspectiva, puc dir que m'ha costat déu i ajuda arribar fins aquí. Però, finalment ho he aconseguit.

Em dic Miquel. Tinc 34 anys, tres fills i una dona increïble. La nostra vida en parella era genial, fins que els mal de caps d'ella es van convertir en el meu pa de cada dia. N'estava fart de la situació, fins que vaig decidir donar un pas. Molta gent em criticarà, però que haguéssiu fet vosaltres? La meva vida sexual es reduïa a mirar les dones pels carrers i als meus treballs personals. A part, treballava a un supermercat al mig de l'eixample que era un autèntic desastre. Cada hora que passava m'estava assabentant que era un autèntic malalt sexual i que no podia fer un altre cosa que reprimir-me. Aleshores, com que a casa no tenia un bon àpat, i sense que ella tingués constància dels meus actes, vaig decidir buscar a fora allò que no em donaven.

Van ser moments molt caòtics. Cada cap de setmana tenia relacions amb d'altres dones i això no em feia sentir malament. És més, la meva dona no sabia res de la meva doble vida. A mi ja m'era igual si la Marta tenia o no mal de caps crònics. Fins i tot, per acabar-ho d'arreglar, coneixia dones a través dels xats. Era una vida molt excitant. Aixecar-se, anar a la feina, quedar amb la noia en qüestió i després cap a casa. Què més puc demanar?

Amb el temps, vaig comprovar que tenia al meu costat una autèntica desconeguda. La Marta havia canviat. Ja ni em mirava, ni em tocava i desconeixia la raó. Al cap de quinze anys de relació, el desenllaç era inevitable. Al final, em va deixar per un nen de 20 anys menor. Em deia que no ens enteníem i que sobretot, que ja no teníem res de que gaudir plegats. La seva decisió no em va afectar per res. Va ser un punyal sense violència. A part, jo vaig decidir continuar amb la meva vida i sobretot, seguir complint les meves fantasies. Era un malalt del sexe i m'era absolutament igual.

AMB UNA VEGADA NO N'HI HA PROU

S'apropen els moments més importants del curs: la selectivitat, els exàmens, les entregues de diferents treballs, etc. Hi ha nervis, tensió, es fumen moltes cigarretes, es descansa molt malament.... També per aquestes dates, s'intenten aconseguir crèdits de lliure elecció fent qualsevol activitat o assignatura. D'exemples n'hi ha un munt: cursos de cuina, practicar algun esport, apendre una professió en concret...En definitiva, hi ha una voluntat d'aconseguir un bon premi sense gaire esforç.

Aquesta actitud es respira per les quatre parets de qualsevol facultat. Si a més a més, afegiu que tinc una experiència de sis anys a la universitat pública, qualsevol pot pensar que jo ja ho he vist tot. Però, no us equivoqueu! Avui, ha sortit la notícia que a Lleó pots aconseguir crèdits de lliure elecció amb un acte solidari. Es tracta, sens dubte, d'una iniciativa molt curiosa. Si vols acabar la carrera i encara no has completat totes les assignatures, et donen dos crèdits pel simple fet de donar sang. Quina vergonya!

En ple segle XXI, i amb el nivell d'educació tant lamentable que viu el nostre país, no s'haurien de tolerar aquest tipus d'idees. Això és mercantilisme pur. Si aquest és el primer pas, no m'imagino quin serà el proper. Enlloc de regalar crèdits, des de les administracions s'hauria de fer autocrítica pel nivell dels nostres universitaris. No sortim preparats, és trist reconeixeu-ho, però és la veritat. Més iniciatives per fer millors professionals seria el més adient. I, penseu una cosa, qui no estigui alerta, la vida ja posarà a tothom al seu lloc. Temps al temps.

MÉS QUE UNA SIMPLE MANIPULACIÓ

Aquest dimecres passat, Televisió Espanyola va fer un ridícul espantós. Tenien els drets per a emetre la gran final de la Copa del Rei entre el FC Barcelona i l'Athlètic de Bilbao. Durant la retransmissió del partit es van cometre masses errades. Unes decisions equivocades que han provocat la destitució de Julián Reyes com a director d'esports de la cadena pública estatal.

Tot va començar quan faltaven tres minuts pel començament del partit. Les dues aficions ja estaven col·locades a les seves localitats. Mentrestant, els futbolistes esperaven sobre la gespa de Mestalla l'inici de l'enfrontament. Només faltava l'entrada dels monarques i escoltar l'himne d'Espanya. N'estava segur que alguna cosa passaria. I, així va ser. La gran majoria de públic va manifestar-se en contra xiulant amb totes les seves forces.

La notícia en aquell moment va ser que tant els bascos com els catalans que estaven a l'estadi van esbroncar al Rei i a l'himne. Doncs, per alguna raó molt estranya, Televisió Espanyola no va emetre en directe aquestes imatges. Segons ells, no es van veure per culpa "d'un error humà". Independentment de qui tingui la culpa, sens dubte, es va cometre un error molt greu. I per tant, no s'hauria de tolerar en ple segle XXI que la cadena pública estatal intenti amagar uns fets que són d'interès general.

Tanmateix, el més vergonyós encara havia d'arribar. Durant el descans del partit, Televisió Espanyola va repetir les imatges que no havien donat al començament de la final. Fins aquí, podeu pensar que la cadena estava intentant esmenar els seus errors. Però, no va ser així. El que van fer es baixar el volum de la xiulada i pujar el disc de l'himne espanyol. Sens dubte, una clara voluntat de manipular i d'amagar la realitat.

A més a més, el realitzador enlloc d'ensenyar-nos la gran quantitat de banderes independentistes que hi havia a Mestalla, es va limitar a enfocar a un seguidor de l'Athlètic que estava escoltant l'himne amb la mà al cor i cridant a favor d'Espanya. Tot plegat, un exercici professional que no es pot perdonar. És evident que cadascú pot tenir les seves idees polítiques. Però, el que no es pot fer mai a la vida, es intentar mentir a l'audiència. A partir d'ara, Televisió Espanyola pot tenir un problema de credibilitat informativa.

TAMUDO NO MEREIX SER TITULAR

Fa uns dies que l'Espanyol ha sortit de la zona de descens. Semblava impossible, però el miracle està succeïnt. En uns moments tant complicats pel club blanc i blau, es necessita que tothom lluiti i camini cap una mateixa direcció. Sobretot, s'ha de tocar de peus a terra. Com diu el tècnic Mauricio Pochettino, s'ha de frenar l'eufòria de l'entorn perquè encara no s'ha aconseguit la salvació.

Diumenge a les set del vespre, toca un dels rivals més difícils de la lliga espanyola. El València vindrà a l'estadi Lluís Companys a intentar aconseguir els tres punts que el deixin ben a prop de la tercera plaça que ara mateix ocupa el Sevilla. I per assolir la victòria, l'Espanyol haurà de sortir amb el millor equip possible. L'únic inconvenient que trobo és la titularitat del capità Raúl Tamudo.

No es pot amagar que aquest futbolista ha fet grans aportacions a l'Espanyol. És un home de club i és evident que tota l'afició l'estima amb bogeria. Per tot això, moltes gràcies Raúl! Però, aquest any fill meu, s'està veient que les coses no t'estan sortint gens bé. Tamudo només ha marcat tres gols aquesta temporada (dos d'ells de penal). Un registre nefast per un davanter de la seva qualitat.

Amb aquestes estadístiques sobre la taula és necessari fer un canvi. Però cal fer-ho ja. L'espanyolisme no pot esperar que el capità torni a recuperar el seu olfacte golejador. Ara mateix, es necessiten victòries i molts gols. Amb Tamudo sobre la gespa, l'equip perd oportunitats d'or. Per tant, per a aquest proper diumenge opto per la titularitat de José Callejón enlloc del capità. En cas contrari, 'Poche' s'equivocarà i en aquests moments no es pot badar.